martes, 17 de noviembre de 2015

#En La Bretxa! - Les vostres guerres, els nostres morts.

Des de l'Ateneu Llibertari La Barricada volem fer una reflexió col·lectiva al voltant d'uns fets com són l'assassinat de civils a França, en diversos atemptats que han sigut reclamats per la màfia criminal d'ISIS (o DAESH), que el discurs oficial ha catalogat com a atac de guerra, i que ha rebut l'atenció mediàtica dels grans magnicidis.

Lamentem aquestos assassinats, aquestos morts mediàtics, de la mateixa manera que lamentem els assassinats a Síria, Ucraïna, Palestina o el Kurdistan, perquè produeixen també un morts que són tan nostres com els de la matança de París, ja que estan immersos en la mateixa lògica de guerra, on els estats tenen les mans tacades de sang.

Per això, condemnem aquesta hipocresia del discurs oficial que ens presenta a morts de primera, occidentals, els morts de la democràcia, i morts de segona, les víctimes col·laterals, els morts silenciats. Uns mereixen la nostra atenció, perquè no devien res; els altres són víctimes col·laterals de la guerra, i no s'escolten per damunt l'enrenou sord que fa la maquinària de guerra.

El discurs oficial ens presenta un shock al que s'ha de respondre amb rapidesa, perquè l'islamisme jihadista radical està sembrant el terror al nostre territori, perquè és un «atac a la seguretat nacional», és la guerra. Així, de nou, com si l'a guerra no s'haguera estat fent de forma permanent pels estats d'occident, com si els bombardejos que fan sobre Síria, Iraq o Mali no hagueren cessat, o no hagueren existit mai. Com si els terroristes no copiaren a petita escala el terror que deixen caure les potències occidentals als seus suposats territoris d'origen.

Però a aquestes altures, ja sabem que no, que fins i tot sent una conseqüència lògica de les «polítiques d'intervenció» dels estats d'occidents, els mercenaris del DAESH han estat creats, entrenats, armats i finançats pels mateixos estats que diuen ser-ne víctimes. I els morts no els posa l'estat, els morts els posem els pobres.

Tot això que és dir sang, destrucció, patiment i refugiats, passa per satisfer uns interessos econòmics i geoestratègics determinats, inherents als estats i al capital, basats en l'expansionisme: la maquinària de la guerra. I és que la realitat és molt més simple i cruenta. El capital necessita uns recursos i una mà d'obra. La indústria bèl·lica necessita consumir productes. Això converteix en objectius en primer lloc a territoris, pel valor dels recursos limitats i per l'ocupació militar d'aquestos, i en segon a persones, per la seua força de treball, i com a element residual del consum de productes de guerra.

Però clar, així en fred, sembla que siga massa escandalós vessar sang només per interessos econòmics i per això necessiten justificar la necessitat de «defensar-se». És quan apareixen els cassus belli, els terroristes radicals, els morts de la democràcia. S'engega la maquinària mediàtica, se repeteix fins a la sacietat qui són els bons i qui els dolents, s'insisteix en la necessitat de «prendre mesures».

I eixes mesures sols impliquen més bombes, més devastació, major inversió en «defensa» i major control social de la població. Com a conseqüència: tancament de les fronteres, tocs de queda, vulneració de la intimitat, persecució per motius religiosos o de procedència, i en general, tot un seguit de mesures repressives contra la població, tot en nom de la seguretat.


Ara els polítics i burgesos parlen de pactes d'estat contra el terrorisme, de l'anomenat «Pacte contra el jihadisme», contra l'integrisme religiós, una altra manera de justificar la xenofòbia institucionalitzada. I quede clar que, com a llibertaris, rebutgem tant les sectes religioses, siga quin siga el seu signe com els pactes. Així doncs, l'únic pacte possible és el desarmament i la dissolució dels exèrcits i els estats i l'exercici de l'autodefensa per part del poble organitzat.

_______________

SUS GUERRAS, NUESTROS MUERTOS.

Desde el Ateneo Libertario La Barricada queremos hacer una reflexión colectiva en torno a unos hechos como son el asesinato de civiles en Francia, en varios atentados que han sido reclamados por la mafia criminal de ISIS (o DAESH), que el discurso oficial ha catalogado como ataque de guerra, y que ha recibido la atención mediática de los grandes magnicidios.

Lamentamos estos asesinatos, estos muertos mediáticos, de la misma manera que lamentamos los asesinatos en Siria, Ucrania, Palestina o el Kurdistán, porque producen también unos muertos que son tan nuestros como los de la matanza de París, ya que están inmersos en la misma lógica de guerra, donde los estados tienen las manos manchadas de sangre.

Por ello, condenamos esta hipocresía del discurso oficial que nos presenta a muertos de primera, occidentales, los muertos de la democracia; y muertos de segunda, las víctimas colaterales, los muertos silenciados. Unos merecen nuestra atención, porque no debían nada; los otros son víctimas colaterales de la guerra, y no se escuchan por encima del bullicio sordo que hace la maquinaria de guerra.

El discurso oficial nos presenta un shock al que se debe responder con rapidez, porque el islamismo yihadista radical está sembrando el terror en nuestro territorio, porque es un «ataque a la seguridad nacional», es la guerra. Así, de nuevo, como si la guerra no se hubiera estado haciendo de forma permanente por parte de los estados de occidente, como si los bombardeos que hacen sobre Siria, Irak o Mali no hubieran cesado, o no hubieran existido nunca. Como si los terroristas no copiaron a pequeña escala el terror que dejan caer las potencias occidentales a sus supuestos territorios de origen.

Pero a estas alturas, ya sabemos que no, que aun siendo una consecuencia lógica de las «políticas de intervención» de los estados de Occidente, los mercenarios del DAESH han sido creados, entrenados, armados y financiados por los mismos estados que dicen ser víctimas. Y los muertos no los pone el estado, los muertos los ponemos los pobres.

Todo esto que es decir sangre, destrucción, sufrimiento y refugiados, pasa por satisfacer unos intereses económicos y geoestratégicos determinados, inherentes a los estados y al capital, basados ​​en el expansionismo: la maquinaria de la guerra. Y es que la realidad es mucho más simple y cruenta. El capital necesita unos recursos y una mano de obra. La industria bélica necesita consumir productos. Esto convierte en objetivos en primer lugar a territorios, por el valor de los recursos limitados y por la ocupación militar de éstos, y en segundo a personas, por su fuerza de trabajo, y como elemento residual del consumo de productos de guerra.

Pero claro, así en frío, parece que sea demasiado escandaloso derramar sangre sólo por intereses económicos y por ello necesitan justificar la necesidad de «defenderse». Es cuando aparecen los cassus belli, los terroristas radicales, los muertos de la democracia. Se pone en marcha la maquinaria mediática, se repite hasta la saciedad quiénes son los buenos y quiénes los malos, se insiste en la necesidad de «tomar medidas».

Y esas medidas sólo implican más bombas, más devastación, mayor inversión en «defensa» y mayor control social de la población. Como consecuencia: cierre de las fronteras, toques de queda, vulneración de la intimidad, persecución por motivos religiosos o de procedencia, y en general, toda una serie de medidas represivas contra la población, todo en nombre de la seguridad.

Ahora los políticos y burgueses hablan de pactos de estado contra el terrorismo, del llamado «Pacto contra el yihadismo», contra el integrismo religioso, otra manera de justificar la xenofobia institucionalizada. Y quede claro que, como libertarios, rechazamos tanto las sectas religiosas, cualquiera que sea su signo, como los pactos. Así pues, el único pacto posible es el desarme y la disolución de los ejércitos y los estados y el ejercicio de la autodefensa por parte del pueblo organizado.